Terra de telers

La Julieta, una nena de sis anys, arriba amb la seva família al lloc on es desenvoluparà la seva nova vida. És l’any 1923 i com tantes altres famílies han hagut de fugir de la misèria del camp per establir-se a Colònia, però començar de nou en un nucli tancat no serà fàcil. Els records d’una infància feliç, marcats per la industrialització, l’ànima viva d’una nena que es converteix en dona i la duresa de la guerra civil a la caiguda de la dictadura, acompanyaran l’espectador durant més de seixanta anys mostrant-li tots els camins que el destí li ofereix. Finalment els ulls de la Julieta, madurs i savis, es tancaran en l’únic lloc que ha conegut: la seva estimada Colònia.

Terra de telers mostra un camí poètic de la vida de dues germanes i de tots els habitants d’una colònia industrial a la llera del Llobregat (ubicada a la Catalunya Central).

Joan Frank Charansonnet és un actor i director de cinema català. Va nèixer a Granollers. Fill de pare ampurdanés i mare francesa. Estudià interpretació i direcció cinematogràfica al Centre d' Estudis Cinematogràfics de Catalunya. 

Durant 15 anys de carrera profesional ha participat com actor a 16 llargmetratges.  Dirigit per realitzadors com Carlos Saura o Daniel Calparsolo, 15 sèries de Televisió i una dotzena d'obres de Teatre.

Del 2000 al 2005 s'establí a en Rússia, on va protagonizar en rus la sèrie de màxima audiència "Querida Masha Berezina" produïda per Sony Pictures.

Debutà a la direcció cinematogràfica amb "Ushima- Next" (estrenada a la Secció Oficial del Festival de Sitges 2011)."AnimA", distribuida per Verne Films (Pe·llícula que va estar tres mesos a cartelleres i candidata a millor pel·lícula als Premis Gaudí. Premi millorr pel·lícula al Festival Internacional de Cinema Nunes 2014 i Premi BSO al Girona Film Festival). També ha dirigit els llargmetratges "Regression", "Doctrina" (Pendent d'estrena) i la fantàstic-terror Nefilim "El origen".Desde hace cinco años compagina su carrera de actor y director con la docencia de actores.^[

"Sense amagar el to polític del seu discurs, Terra de telers  té unas pretensions marcadament localistes. Tot i que pot tenir una una lectura universal "La LLuita d'una família per matenir-se unida", es dona una visió idealitzada de la vida a les fàbriques. Es troben a faltar els moviments obrers i les lluites sindicals"

Adolfo Monje

Pels de punta!. Una altra óptica de les " desconegudes Colonies Industrials".  Un relat emotiu, on la cotidianitat i la simplicitat omplen l'espectador de sentimients. Una mirada femenina a una època on el més important és el valor de la família, de les coses petites. Molt recomanable!

Flor, una espectadora