Cartell de Me llamo Violeta

Cicle Gaudí

Me llamo Violeta

Sinopsi

Original en català i castellà

Als sis anys, l’Ignacio va dir als seus pares: “Sóc una nena, em dic Violeta”. A través de la història de la Violeta, dels seus pares, Nacho Vidal i Franceska Jaimes, i d’altres famílies – com la de l’Alan Montoliu – i joves transgènere, coneixem la complexitat del procés que afronten aquestes persones i els desafiaments que es troben pel camí.

Me llamo Violeta és una història real, que ens parla d’identitat i de gènere, de com es viu la transexualitat en primera persona.

A través de l’acceptació, el patiment, l’esperança i el respecte, s’aborda el tema a través de diferents situacions i persones.

Tràiler

Direcció

Repartiment

Crítiques

'Me llamo Violeta': la identidad de género Este documental ofrece una mirada divulgadora, a veces más propia de un reportaje televisivo, pero absolutamente necesaria, sobre las personas transgénero. Focaliza su interés en la hija de los actores de de cine porno Nacho Vidal y Franceska Jaimes, que a los siete años decidió dejar de ser Ignacio para convertrse en Violeta. Quizás si se hubiera centrado solo en este personaje, como representación de una situación socialmente aún demasiado compleja y no asumida, el flme tendría más fuerza, ya que al abarcar otros casos –incluidos transexuales que vivieron durante la dictadura franquista, por ejemplo– se dispersa algo. Quim Casas, El periódico