Le tout nouveau testament - El nuevo, nuevo testamento

Sessió oberta

Le tout nouveau testament - El nuevo, nuevo testamento

Le tout nouveau testament – El nou, nou testament

Sinopsi

Què passaria si Déu existís i visqués a Brussel•les? Déu a la terra és un covard, té patètics codis morals i la seva conducta amb la família és odiosa. La seva filla Ea, que s'avorreix mortalment a l'anodina Brussel•les, decideix rebel•lar-se contra el seu pare, entra en el seu ordinador i li diu a tothom el dia en què morirà, provocant que de sobte tots es posin a pensar que fer els dies, mesos o anys que els queden per viure.

Tràiler

Direcció

Repartiment

Què diu la «Direcció»

<p>Jaco Van Dormael neix el 9 de febrer del 1957 a Bèlgica. És un director de cinema, guionista i dramaturg. Les seves pel&bull;lícules complexes i aclamades per la crítica són especialment conegudes per la seva interpretació respectuosa i comprensiva de les persones amb discapacitats mentals i físiques.</p><p>Van Dormael passa la seva infància viatjant per Europa, abans d&rsquo;estudiar cinema a la INSAS a Brussel&bull;les, on escriu i dirigeix el seu primer curtmetratge, Maedeli la brèche (1981), que rep el Premi Pel&bull;lícula Estrangera d&#39;Honor en els Premis de l&#39;Acadèmia d&#39;Estudiants. L&rsquo;Òpera prima de Van Dormael, Toto li héros (1991), és un èxit immediat i guanya la Càmera d&#39;Or al Festival de Cinema de Cannes.</p><p>Cinc anys més tard guanya un dels premis de nou a Cannes amb Le Huitième jour (1996), quan els seus dos actors principals, Daniel Auteuil i Pascal Duquenne, reben conjuntament el premi al Millor Actor. El seu tercer llargmetratge, Mr. Nobody (2009), rep l&#39;aclamació de la crítica i molts elogis, guanyant sis premis Magritte, incloent Millor Pel&bull;lícula i Millor Director.</p>

Crítiques

<p>&quot;L&#39;afortunat sentit de la comicitat d&rsquo;aquesta pel&bull;lícula inclassificable domina el conjunt amb una curiosíssima barreja d&rsquo;humor negre, humanisme, imatgeria surrealista i intel&bull;ligència embogida&quot;. Jordi Costa: Diari El País</p><p>&quot;Aquesta relectura surrealista del Nou Testament pot divertir i irritar al mateix temps Lluís Bonet Mojica: Diari La Vanguardia</p><p>&quot;Un imaginativa pel&bull;lícula, amb genuïns moments d&#39;humor i una candidesa que hauria fos al mateix Frank Capra (...) No hi ha cap altra pel&bull;lícula així, i la singularitat sempre és digna d&#39;agrair.&quot; Pablo González Taboada: Cinemanía</p><p>&quot;El començament (...) és frenètic i delirant (...) Però el dispositiu de Van Dormael s&#39;exhaureix aviat. L&rsquo; estil visual, proper en la seva aparatositat al de Jean-Pierre Jeunet, cau en la pura exhibició i es torna repetitiu &quot;. Javier H. Estrada: Caiman</p><p>&quot;Un treball creatiu religiosament Incorrecte però irresistiblement divertit (...) Jaco Van Dormael confirma el títol del rei filòsof boig de tots els directors&quot; Deborah Young: The Hollywood Reporter</p>

Premis

<p>2015: Festival de Cannes: Sección oficial (Quinzena de Realitzadors)</p><p>2015: Premis del Cine Europeu: Millor disseny de producció, Nom. millor comèdia</p><p>2015: Festival de Sitges: Millor actriu (Groyne)</p>

Referències

<p>http://www.filmaffinity.com/</p><p>http://www.imdb.com/</p><p>http://es.wikipedia.org/</p>