Els dies que vindran

Sinopsi

Els dies que vindran és el minuciós relat de l’embaràs de la Vir (María Rodríguez) i el Lluís (David Verdaguer) que al llarg de nou mesos han d’aprendre a ser tres quan ni tan sols havien tingut temps d’aprendre a ser dos. Durant aquests mesos, la vida d’aquesta parella barcelonina farà un gir enorme: viuran les seves pors i alegries, les seves expectatives i realitats, però també la manera en que aquest esdeveniment afecta a la seva relació i la manera en què s’enfronten a la vida que tenen davant seu.

Sense tòpics ni sentimentalismes i utilitzant l’embaràs real de la parella d’actors, s’explora la dificultat de compartir amb l’altre l’experiència profundament transformadora d’aquest procés.

Pel·lícula NO recomanada per a menor de 12 anys.

Tràiler

Direcció

Carlos Marqués-Marcet

Repartiment

Què diu la «Direcció»

Nascut al 1983 a Barcelona. És director guionista i editor. S’ha format a Barcelona i al 2008 gràcies a una beca de la Fundació La Caixa, es va traslladar a Los Angeles per estudiar el Màster de Direcció Cinematogràfica a l’Escola de Cinema de UCLA.

Com a director ha realitzat 10 curtmetratges guanyant varis premis. La seva experiència professional inclou un llarg currículum com a editor per cinema i televisió: més de 15 pel·lícules de les quals destaquem “Caracremada” (2010), seleccionada en el Festival de Venècia i “It Felt Like Love”(2013) guanyadora d’un premi al Festival de Cinema de Nashville 2013.

Filmografia :

2019: Els dies que vindran

2017: Tierra firme

2015: 13 dies d'octubre (TV movie)

2014: 10.000 Km

2012: El día que la conocimos(documental)

2012: Mateix lloc mateixa hora ( curtmetratge)

2012: The Yellow Ribbon ( curtmetratge)

2011: Say Goognight

2010: 5456 Miles Away

2010: I’ll Be Alone

2009: De Pizarros y atahualpas (documental)

Crítiques

"És la fascinació contagiosa que aixequen les relaciones humanes, plasmada a través de un deliciós treball dels actors, i amb la consciència indestructible de que l’artifici cinematogràfic, en comptes de falsejar el nostre pas pel món, immortalitza. (...)”

Víctor Esquirol ( FilmAffinity).

"La trama sols pot ser de manual, però el director la fa exclusiva (...) la sensació que produeix de proximitat, és inevitable i li proporciona aquella singularitat cinematogràfica tan sorprenent (…)”

Oti Rodríguez Marchante (Diario ABC).

"Bella, commovedora peripècia (...) bonic homenatge al succeir-se de les generacions, en una de les propostes més interessants i arriscades que ha donat el cinema espanyol en aquests últims temps."

Mirito Torreiro (Fotogramas).